Encara que no aporten res nou… si que m’han semblat molt frescos i canyeros. Us els regalo.

Aquesta setmana (el dia 3, per ser croncrets) el nostre amic Nacho ha cumplit la friolera de 34 tacos. Des de moniatos.com li desitgem que sigui molt feliç!

Aquest video ens l’envia l’amic Marc Cerón… gaudiu-lo!

Fa uns dies em va arribar via mail una foto advertint-me d’una nova modalitat de radars. Curiosos ho son, però és  realitat o es tracta d’una llegenda urbana??

P.D:David i Sergi,no he pogut escanejar (no em funciona) el ticket del bus a Nachà que data del 27/12/91…”aquest vinet no pot fer mai mal”…i per cert David ets un “malaje”…altra feina tenia jo avui…però clar,comences a mirar i remirar un any i un altre.Bé espero que us agradi el tema i puguem acabar l’escrit entre tots.
Records,Salutacions,Bessitos i Abraçades Moniates a tots des del Pirineu,des de la Cerdanya que mai enganya,de part del Moniato de la muntanya.

Perquè vegeu a què es dedica la penya… que no tot és cantar garrotins!!!!!!

Molts ja haureu vist aquest video per que ha rondat tots els zappings televisius “habidos y por haber”. Es tracta d’un senyor una mica tocadet que entra a un super a comprar una cerveseta. Tot comentat pel gran Buenafuente i el Berto.

Nota: per il·lustrar aquest post, en lloc de posar una foto d’un autocar, hem decidit penjar una foto dels nostres expedicionaris a l’Himalaya perquè sapigueu qui són.

Nota2: Les pancartes les farem aquesta tarde al local social del Racó del Riu (els llençols els posa el Jake, els rotuladors els porta el Nando).

Us proposo a tots els que dubteu de si l’ABU està o no allà on diu,que ho pugueu verificar amb un simple cop d’ull…no serà pas inmediat i poder haurem d’esperar una mica,però en aquest mapa,podrem comprovar des d’on es fan les visites a la nostra pàgina…Així que ja ho sabeu,si veiem el puntet vermell cap allà al Nepal,probablement el nostre amic Joan ens escrigui les cròniques des d’allà on diu…realment fas molta enveja.Segueix gaudint de l’aventura.
P.D:Si no ho marca,segur que falla el xisme…això o és que realment està a La Mitjana …una abraçada des d’unes muntanyes una mica més baixetes (però no gaire més)

Podeu imaginaus la sensació de pau que es respira quan al matí baixes la cramallera de la tenda i veus la cordillera de l’Himalaya allà al davant teu? Doncs nois, és casi inexplicable. Aquest ere el somni de la meva vida i ara l’he cumplit! No podeu imaginaus lo be que em sento quan surto de la tenda i em planto d’esquenes a ella, also el cap i respiro profundament miran d’agafar tot l’aire pur que els meus pulmons són capassos d’agafar… nois val la pena tot el patiment que he sofert aquests dies. El primer dia (i això vos demano que no li digueu a la Marieta que patiria molt) quan vam aterrar a l’aeroport de Tribhuvan uns paios vestits de monjos tibetans em van fotre la bossa de ma en la que portava la cartera, la Razón, l’Acta de la darrera junta de la partida i el ipod. No us imagineu lo malament que ho està passant el meu sherpa que es veu obligat a pagar totes les rondes, fondes, pensions…

Pero això no es tot perque el quart dia, a l’avió que em portava de Pokhara a Jomson se’m va ocurrir menjar una barrita energètica que vaig trobar al compartiment que hi havia al seient. Nois, quin patí… es veu que la barrita era en realitat un laxant!!! pues ja me veieu tancat al lavabo 15 dels 25 minuts que dura el vol. Però la cosa no acaba aquí, no. Quan vaig intentar sortir del WC la tanca de la porta s’havia quedat bloquejada i vai tenir que quedar-me sentat esperant a que la arreglessin, 20 minuts després d’aterrissar. Un drama.

Us passo aquest video del youtube on es veu com des de Veo7 TV ens intoxiquen. Es molt fort… bueno, més que fort és lamentable.

Bissitos a tots.

Nando

Cançó interpretada per Tosco de “Teatrote Comedy” titulada “21 Mentiras Universales”.

Una mica vella, però molt divertida. Atenció i menció especial a l’últim “mandamiento”.

Hola amics… per fi el somni s’aconvertit en realitat i ja puc dir que estic Kathmandu, la capital del Nepal! El viatge en avió és molt llarg (com de Lleida a Àger 15 vegades!) però se’m va fer molt curt pensant en tots vosaltres que m’hau donat tant apoio. Ara us vai a dir una cosa: la proba d’altura de l’avió l’hai superada perfectament i no hai tingut massa mal de cap, això me fa estar tranquil i me reafirma que els llargs dies d’entrenaments al Pirineu han sigut un èxit i ja estan donant els seus primers fruits.

Perdoneu que no m’enrrolli més però és que m’acaben de cridar per anar a menjar dal-bhat, una plat de llenties amb arròs i altres vegetals que está “de muerte”. I quan dic de “muerte” és què és per morir-se, ja he anat 21 vegades al lavabo (de bambú) en la darrera mitja hora.

Una abraçada ben forta.

L’Avu