
És un plaer poder compartir aquesta foto amb vosaltres.
Aquest estiu i després d’uns quants anyets vivint a Cerdanya, vaig acomplir una fita que m’havia marcat a poc d’arribar aquí.
En una “excursioneta” molt divertida, vam coronar- amb lo company de camí,en Jordi-el pic Puigmal de Llo, el Pic Petit del Segre i el Pic del Segre… realment colpidor pel paisatge i per la satisfacció de veure’ns allà dalt com a recompensa d’anar grimpant cap a munt durant unes hores i passejar per una carena amb cims de 2800 en amunt.
Personalment però,la recompensa que buscava aquell dia l’havia trobat uns metres més avall (a 2380 metres havent seguit itinerari a peu des dels Banys termals de Llo),a les fonts del Segre!
I dic que és un plaer compartir-la amb vosaltres perqué per mi representa haver arribat a l’arrel d’aquest fil conductor que ens uneix que és lo nostrat riu.Molts anys el vaig veure discorre per la capital de la Terra Ferma,aquell dia el vaig veure en els seus primers passos al cor del Pirineu.
Així doncs,us envio-riu avall-una forta abraçada moniata des de la Cerdanya fins a Lleida.
(Dintre de poc des de la passarel·la…la veureu passar)
Arxivat sota: Moniato Oxi, Secció fotogràfica, Viatges i Expedicions

















Imperessionant document!!!!!
Li has posat una dosi de romanticisme digna del mateix Espinàs. Gràcies per aquest regal en forma de post.
De veritat.
Una abraçada Oxi
Una alltra per tu…i el teu sherpa.
Dos cosetes Oxi:
- Que sàpiguis que la Núria està a la teva dreta, més que res perque està apuntat en una pedra darrera teu.
- Espero que haguessis ajudat als dos invidents que voltaven per aquestes Fonts del Segre. Ho dic perque s’han deixat els bastons, com podem veure a la foto, just darrera teu.
Aquestos ciegos…. porten un despiste a damunt!!!!
Bissitos Chochi
Els ciegos són ells… de amor!!!